Esglésies i ermites

Les nombroses esglésies i ermites d'origen medieval de les quals hi ha referència històrica, mostren la importància que la religió va tenir en la vida dels pagesos, així com el poder dels rectors que actuaven com a caps de la comunitat pagesa i feien servir la seva influència en els afers econòmics, socials i familiars. Les relacions socials es desenvolupaven a l'entorn dels actes de culte, festivitats, aplecs, i alhora, les desigualtats socials entre els senyors, propietaris, masovers o pagesos de remença, segons les èpoques, trobaven la seva legitimació i es perpetuaven a redós de la religió.

Per altra part els rectors eren els portaveus de la comunitat alhora que els seus notaris i homes de lleis: elaboraven i cuidaven de la documentació parroquial, i també redactaven els testaments, capítols matrimonials, documents comercials, etc, que marcaven el pas de les generacions a l'entorn aïllat de la muntanya.

El sosteniment de els parròquies es feia sobretot a partir dels delmes (desena part de les collites) i les primícies (primers fruits de l'any), i de les donacions testamentàries, fetes al llit de mort per garantir el repòs etern del donador.

De les construccions religioses de les quals en parlen les fonts històriques algunes ja han desaparegut totalment sense deixar rastre, com ara Sant Iscle de Monnell, Sant Pere de Grau d'Escales o Santa Eulàlia de Vilella.

Encara resten en peu:
Sant Miquel de Turbians
Sant Martí del Puig
Ntra. Sra del Roser
   
Santa Magdalena de la Torre de Faia, situada al costat de la carretera de Baga a Gisclareny (senyalitzat), poc després de deixar la cruïlla de Sant Joan d'Avellanet i creuar el túnel.

En queden vestigis de:
Santa Maria de Murcurols, que formava part de la masia de Murcurols.
Sant Romà d'Oreis, situada a la vall del Bastareny, més amunt de Monnell.
Sobre les construccions religioses a Gisclareny pot trobar-se informació addicional al llibre:
Catalunya Romànica, Volum XII, El Berguedà