Mineria
La mineria del carbó
La dinàmica econòmica i poblacional de l'Alt Berguedà ha estat molt influïda en el darrer segle i mig per l'explotació dels recursos miners, concretament les vetes de lignit situades en els estrats del cretaci superior abundants a la comarca.
La zona carbonífera s'estén per diversos sectors al voltant del curs alt del Llobregat. El principal, situat a la riba dreta del riu, ha estat explotat de forma intensiva als termes de Fígols, Vallcebre i Saldes. Aquesta explotació s'inicià a l'àrea de Fígols cap al 1860, i des del seu començament va donar origen a considerables moviments migratoris dins de la pròpia subcomarca, on va ajudar a donar sortida a la sobrepoblació d'algunes àrees de muntanya (Gisclareny tenia als anys d'inici de l'axplotació minera al voltant dels 500 habitants, quantitat excessiva per a una zona de muntanya de recursos escassos). Més tard, a partir del inicis del segle XX, va haver una important arribada de població procedent d'altres regions de l'estat espanyol, cointcidint amb l'arribada al 1904 del ferrocarril fins a Guardiola de Berguedà.
També dins del temre de Gisclareny, al veïnat de Vilella, es van fer prospeccions per a l'explotació del lignit, que no reiixiren pel poc espessor de els vetes i les dificultats de transport. Una galeria abandonada és l'únic que resta d'aquell intent.
Les extraccions assoliren un fort creixement després de la guerra civil, amb l'explotació de les mines de Vallcebre i del peu del Pedraforca. Però, malgrat que les reserves carboníferes de la conca minera s'estimen considerables, la baixa qualitat del lignit i l'alt cost d'extracció, originaren una falta de competitivitat que va acabar per causar una forta davallada de les explotacions. Cal tenir present que el marc geològic no és gaire favorable, ja que les vetes tenen una gruix escàs i sovint presenten discontinuïtats en plegaments i falles, la qual cosa incideix negativament en el cost d'extracció i la qualitat del lignit.
Als anys setanta es va construir la central tèrmica de Cerc amb l'objectiu de consumir el carbó extret en les mines de la comarca. L'alt contingut de sofre del lignit creà, però, una forta contaminació que va influir negativament sobre la salut de els masses boscoses situades al voltant de la central, arribant fins a la vall del riu Saldes i les parts baixes de la vessant soleia del terme de Gisclareny.
Als inicis del segle XXI, i malgrat els augments que es van anar experimentant en la productivitat de els mines, i les millores en els dispositius anticontaminació de la central tèrmica (condemnada per delicte ecològic a finals dels anys vuitanta), la major part de les explotacions mineres es troben tancades, i les que sobreviuen, així com la pròpia central, tenen fixades dates properes pel seu tancament definitiu.
