L'entorn Físic

Situació

El municipi de Gisclareny es troba situat a la comarca de l'Alt Berguedà, al peu de les serres del Cadí i del Moixeró i al davant de la muntanya del Pedraforca. Ocupa, doncs, part de les serres que formen el Pre-Pirineu en el seu vessant meridional.
Es tracta d'un municipi molt extens, 36,7 km2, la major part del qual es troba situada a cavall de la serra de Gisclareny, ocupant els seus dos vessants. Aquesta serra, d'altura inferior als 1800 metres, es desenvolupa en direcció E - O, paral•lela a les serres de Moixeró i Cadí. La resta del municipi s'estén pel vessant S de la carena Pic de Moixeró -Coll de Tancalaporta - Pic de Comabona. Tant el riu Saldes, que discorre engorjat i forma el límit S del municipi, com el riu Bastareny, que neix a l'interior del municipi i és fàcil de creuar, s'orienten en direcció O - E  i desguassen al riu Llobregat.
Al voltant del municipi de Gisclareny es troben, al N i E, els municipis de Bagà i Guardiola de Berguedà, al S, Vallcebre i Saldes, i al N, ja dins de la comarca de la Cerdanya, Bellver i Montellà.
Tot el municipi de Gisclareny es troba inclòs al Parc Natural Cadí-Moixeró, essent, junt amb Josa de Cadí, els únics municipis que tenen la seva zona urbana situada a l'interior del Parc.

Relleu

 

El municipi té un gran desplegament altitudinal des dels 800 metres de la part inferior que voreja els riu Saldes al sud i el riu Bastareny al nord, fins els 2547 metres del cim de Comabona a la serra del Cadí.
Gisclareny és un municipi de població dispersa en diversos veïnats i nombroses masies aïllades. Algun dels veïnats es troben orientats al sud: el del Roser, on es troben l'ajuntament i l'església parroquial del Roser, el de Berta, i el del Clot del Pou, tots tres molt propers i situats a uns 1300 metres; També el Coll de la Bena, el més alt a 1400 metres, i el de Vilella a 1000 metres, es troben situats al vessant sud de la serra de Gisclareny. Al fons del riu Bastareny es troba el veïnat de la Baga. Les nombroses masies s'estenen des dels 800 metres fins als 1400 metres.
El relleu es molt abrupte, amb forts pendents i nombrosos cingles, producte d'una història geològica convulsa evident  en les turmentades roques sedimentàries predominants. El territori de pendent inferior al 10% amb prou feines arriba al 8% del municipi, i una part d'ell correspon a prats alpins, amb la qual cosa l'establiment humà ha estat sempre molt difícil i ha obligat al condicionament dels vessants mitjançant feixes per tal d'obtenir terrenys conreables tot evitant que les pluges arrosseguin la capa superficial de terra fèrtil.

Clima

El considerable desenvolupament en altitud del municipi, així com l'existència de dues orientacions principals N i S ben definides, ja ens indica la diversitat de climes que es poden trobar. Les precipitacions varien molt amb l'altitud però la mitjana es situa en uns 1000 mm anuals, distribuïts en una època més seca que engloba el final de la tardor i l'hivern, i una de més humida corresponent a la primavera i a l'estiu.
A les parts més altes el domini climàtic és el de muntanya subalpina, amb un cicle anual de neus de més de sis mesos que cobreix els cims de la serra del Cadí, mentre a les parts centrals el clima és correspon al de muntanya mitjana plujosa, i a les parts baixes la influència del clima mediterrani a través dels ambients litorals que arriben seguint la vall del riu Llobregat es fa evident en la vegetació, si bé el nivell total de precipitacions influït per la proximitat dels cims en redueix els efectes de sequedat.
Les temperatures en els veïnats més alts acostumen a ser benignes durant la tardor i l'hivern degut a l'efecte d'inversió tèrmica, amb dies assolellats i agradables, mentre al fons de les valls s'acumula l'aire fred fent que la temperatura baixi durant la nit més que en les zones altes
Les boires que apareixen sovint sobre les valls afecten poc els veïnats i les masies que es troben en general situades per sobre del fons de les valls. Als vessants orientats al nord la duresa del clima ha impedit l'establiment humà.
Els vents dominants, que afecten força els veïnats més alts, provenen del nord, a través del Coll de la Bena, i de l'est. L'efecte combinat de les baixes temperatures i els vents han condicionat molt tant la instal•lació de les cases com el tipus de conreus.

Estructura geològica

Les serres que formen el Pre-Pirineu, formades a l'època Terciària, estan constituïdes per roques sedimentàries, bàsicament calcàries i margues que formen una sèrie d'eixos de plecs alineats en sentit O - E i bolcats cap al N. Aquestes plecs ees van formar sobre sediments del Secundari i del Terciari fins a l'Eocè degut a l'orogènesi alpina, conseqüència del moviment enfrontat de les plaques continentals eurasiàtica i africana. La serra del Cadí està formada sobretot per calcàries terciàries de l'Eocè, mentre les serres més meridionals com el Pedraforca i la serra de Gisclareny són més antigues i corresponen sobretot al Cretaci. En els moviments ocasionats per l'orogènesi alpina es va produir un encavalcament ocasionat pel desplaçament d'aquestes roques més antigues per sobre de les més modernes de la serra del Cadí. Les pressions causants d'aquests moviments també van trencar els plecs originals donant lloc a l'aparició de diversos relleus en costa com el del vessant N de la serra de Gisclareny. Aquest conjunt de fenòmens ha originat un relleu on són abundants els cingles i els espadats procedents de l'erosió diferencial actuant sobre els estrats fortament inclinats de roques més toves.

Aquesta mateixa erosió diferencial, en aquest cas causada pels cursos d'aigua sobre els estrats de margues, és la causant de la creació de les dues valls que s'obren d'O a E i per on circulen els dos rius de la zona, el Bastareny més al N i el Saldes al S. Es el mateix fenomen causant de l'existència de l'Enforcadura del Pedraforca.

L'erosió diferencial és realment el fenomen que explica millor l'existència del poble de Gisclareny, ja que els dos veïnats superiors, Berta i Coll de la Bena, on sempre s'ha concentrat el màxim de població, es troben en els extrems d'una àmplia espatlla excavada en uns estrats margossos que segueixen la inclinació general cap al N. Aquesta espatlla, d'una amplada entre 300 i 400 metres i d'una llargada en lleuger pendent d'uns 2 km, està orientada d'O a E i acull la major part de les terres conreables del municipi.

En les parts més altes són visibles algunes restes de l'erosió glacial amb nínxols de nivació que representen incipients circs en formació, com els existents als vessants E i S de la serra del Cadí (Comabona i Puig Terrers)

Degut a les característiques del rocam, on predominen les calcàries, la zona actua com un karst bastant desenvolupat, on els cursos d'aigua superficials en les altituds altes i mitjanes són escassos. Això és degut al sistema de diaclasses i falles i a la conseqüent formació de dolines, sobretot en les zones més altes on el clima fred fomenta la dissolució de les roques; per elles s'escola l'aigua, i torna a aparèixer de nou a baixa altitud en forma de surgències, com la de l'Adou, que dóna origen al riu Bastareny a partir de les aigües infiltrades a la serra del Cadí que baixen en direcció S i troben llavors un sinclinal originat per l'encavalcament de la serra de Gisclareny, continuació de la serra del Pedraforca, que els obliga a aflorar a la superfície.